Fitxa tècnica de "La Noche Americana".

TÍTOL: La noche americana.
TÍTOL ORIGINAL: La nuit américaine.
ORIGEN PEL·LÍCULA: Tuffaut volía realitzar una pel•lícula con es mostrara la realització d’un                                                   film i tots els problemes que pot tindre. També serveix com a omenatje a                                               tots els directors que ell va admirar en vida.
PAÍS: França.
GUIÓ:  François Truffaut, Jean-Louis Richard i Suzanne Schiffman.
MÚSICA:  Georges Delerue.
FOTOGRAFIA:  Pierre-William Glenn.
SO:  Antoine Bonfanti,  Harrik Maury, René Levert.
DATA:  1973.
DIRECTOR:  François Truffaut.
DIRECTOR ARTÍSTIC: Damien Lanfranchi.
EDITOR:  Yann Dedet i Martine Barraqué.
PRODUCTOR:  Francois Truffaut i Marcel Berbert.
DURADA: 115 minuts.
GÈNERE: comedia, drama i romanç.
ESCENARIS: Estudis Les Films du Carrosse, PECF, PIC.
QUALIFICACCIÓ: -13 (per a majors de 13 anys).
PRODUCTORA: Les Films du Carrosse, PECF, Producció Cinematogràfica Intercontinental (PIC).
MUNTATGE: Martine Barraqué i Yann Dedet.
DISTRIBUÏDOR: Pel·lícules Warner-Columbia.

SINOPSI: Un director de cine tracta de dur a terme una pel•lícula. Els diversos problemes técnics, la
                  pressió dels productors per a tindre el filme prompte, els romanços entre membres de
                  l’equip, els problemes personals de diversos actors ( embarassos, relacions amoroses,
                  infidelitat, alcoholisme i sociopatia) posaran a prova al director que, també té que
                  enfrontar-se a diversos records del seu passat.

PERSONATGES:  Julie Baker, Severine,  Liliane,  Stacey  Alexander  Bertrand,  Alfonso                                              Ferrand,  Odile,  Joelle,  Michael Nelson,  Bernard  Lajoie,  la senyora Lajoie,                                      Christian ,  Jean-Francois,  Pierrot.

PREMIS I NOMINACIONS: Nominada a:
                                                  Oscar a millor actriu secundaria, millor director i millor guió original                                                    (1975).
                                                  Golden Globe a millor film extranjer i millor actriu secundaria (1974).
                                                  Sindicat Nacional Italià de Periodistes de Cinema un millor director                                                      estranger (1973).

                                                  Premiada amb:
                                                  Premi de l’Academia a millor film en llengua extranjera (1974).
                                                  BAFTA a millor director, millor film i millor actriu secundaria (1974).
                                                  Premi del French Syndicate of Cinema Critics a millor pel•lícula                                                            (1974).
                                                  Premi del National Board of Review, USA a millor pel•lícula                                                                  extranjera (1973).
                                                  Premi del National Society of Film Critics Awards, USA a millor                                                          director, millor actriu secundaria i millor film (1974).
                                                  Premi del New York Film Critics Circle Awards a millor director,                                                          millor actriu secundaria i millor film (1974).

TEMES TRACTATS: La dificultat de realitzar una pel•lícula, l’enamorament dins del treball, la                                              mort d’un company de treball, la infidelitat, la farándula i l’amor al cinema.

ALGUNS APUNTS SOBRE LA PEL·LÍCULA.

La pel·lícula s'obri en els títols de crèdit amb el propi enregistrament de la banda sonora, a l’esquerra de la pantalla apareix el diagrama fònic del registre de la banda sonora. En off sentim les instruccions del compositor als seu músics intercalades amb passatges de la banda sonora del film. Cinema dins de cinema. Ja des del principi ens obri la porta a la interioritat de l'enregistrament de la pròpia música del film que veurem a continuació. Pel que ens predisposa a la idea motivacional del film que veurem a continuació. La nit americana és el nom de la pel·lícula i fa referència a un truc cinematogràfic que permet rodar a plena llum escenes que semblaran rodades en plena nit. Eixe títol és tota una declaració d'intencions. Truffaut barreja en aquest film realitat i ficció i les combina d'una manera intel·ligent i precís,però sense deixar de costat que, més enllà de conflictes i embolics personals, prima “per damunt de tot”, la realització de la pel·lícula. És una pel·lícula coral que presenta, al mateix temps, la vida de cadascun dels actors que s'amaguen darrere dels seus personatges, de tal manera que l'espectador acaba convertint-se en un membre més d'un rodatge. El film ens mostra les dures realitats de l'ambient del cinema, la inestabilitat a la qual s'exposen les estrelles cinematogràfiques, la trista situació que els actors majors enfronten en l'ocàs de la seua carrera, quan deixen de ser interessants per al públic, que demana veure rostres nous i més joves. Especialment afecta a la dona, ja que viu una major exigència per a mantenir-se bella i jove, mentre que l'home, en passar els anys, pot seguir ocupant un rol d'importància. En definitiva, que el pas del temps no perdona ni als famosos. D'altra banda, l'amor pel cinema implica sacrificis. És, sens dubte, el cinema un treball en equip, en el qual cada membre és essencial per a aconseguir un “tot” màgic. Cal entendre que les pel·lícules no són “de” sinó dirigides “per”. Gràcies al treball de tots, les pel·lícules funcionen i s'acaben de realitzar. Fer una pel·lícula, és una simfonia. les melodies de la qual han d'estar coordinades, es tracta d'un treball de sincronització. El rodatge, es diu en la pel·lícula, és com la vida. Sempre anem per aquí, fent el que ens toca fer, allò que devem i volem, ens anem trobant amb persones. Només que en la vida (al contrari que en el cinema) no existeixen els “temps morts”. Ferrand, el director, reflexiona i diu: "Un rodatge és com viatjar en diligència. Al principi un pensa si el viatge serà agradable i a mig camí tan sols ens preocupa arribar amb vida a la destinació". Mentre que la cronologia de La noche americana és lineal, la de Os presento a Pamela no ho és.

REFLEXIÓ PERSONAL: 

Penso que el que ens intenta mostrar el director és la tragèdia dels productors en general de les pel·lícules, encara que de manera a vegades graciosa. La pel·lícula és molt interessant ja que ens ensenya a més com es feia les pel·lícules fa uns anys enrere, ja que ara no es fan servir els mateixos mitjans de producció que abans. Els actors destaquen pel seu gran treball fent el que ells mateixos fan però alhora interpretant uns papers d'actors i actrius diferents. Cada personatge té el seu caràcter i aquí és on podem veure els diferents tipus de persones que ens podem trobar en un rodatge d'una pel·lícula. A més una dada molt interessant és esmentar la manera en la qual algunes escenes estan gravades i els diferents plans que s'utilitzen. Jo diria que es pot considerar com veure un  backstage d'un film.

És interessant la manera en la qual el director ha provocat que l'espectador es quedi amb la intriga de saber que passarà al final de la pel·lícula i que s'amaga darrere de les càmeres.